LLUNY DEL MUNDANAL SOROLL….

(Crònica d´un dia de solidaritat rotaria en la vila de Petra)

 El passat dia 26 de maig, el Rotary Club Palma Juníper Serra, es va desplaçar a la vila de Petra per a retre homenatge pòstum a un gran home, Jaume Ribot i Amengual, i fer lliurament a la seva germana, Beatriu, de la distinció Paul Harrys Fellow, així com d´un donatiu a favor de la fundació Jaume Ribot i Amengual, que la Junta Directiva del nostre Club així ho havia acordat, i que en el seu nom, va fer efectiva el seu actual Vice-president, Pep Ferrer.

 Jaume Ribot, havia estat la primera persona que ens havia descobert qui era Fra Juníper Serra, el nostre il·lustre mentor, i què significava per a Petra l´haver tingut l´honor de veure néixer a tan il·lustre personatge d´àmbit mundial.

 Vam sol·licitar col·laboració a la Coral Rotaria, Associació constituïda per rotaris i  els seus cònjuges de tots els clubs rotaris de Mallorca i excepcional ambaixadora de l´esperit rotari mallorquí. El seu llenguatge, la música, la seva vocació, l´amistat i la solidaritat entre tots els pobles del món.

 La resposta, unànime i entusiasta, tant per part de la seva Presidenta, Marisé, com la del seu Director Miquel Massot, augurava un èxit total del projecte.

 S´havia contactat amb la Directora de la Coral Fra Juníper Serra de Petra, per a actuar de forma successiva i posteriorment conjunta, i poder, d´aquesta forma, donar el màxim realçament possible a l´acte.

Aquest esdeveniment es va realitzar en el Convent de Sant Bernardí, a les deu hores, mitjançant la celebració d´una missa, en el transcurs de la qual, van cantar ambdues corals, amb un conjunt d´excepcionals interpretacions, i posteriorment amb la interpretació conjunta d´un magistral Sanctus de Schubert, que va posar el fermall d´or a l´esdeveniment.

 Posteriorment, la Coral Rotaria en la persona de la seva Presidenta, va fer lliurament d´una placa en record d´aquest “agermanament” d´ambdues Corals.

 Tot seguit, es va realitzar el lliurament del premi Paul Harrys Fellow “in memoriam” de D. Jaume Ribot i Amengual, que va rebre la seva germana Beatriu, i que va agrair la distinció i el donatiu amb unes emocionades paraules.

Posteriorment vam visitar  el Museu del Pare Serra i la seu de la Fundació Jaume Ribot i Amengual, Ca Na Mia, que ocasionalment albergava una exposició commemorativa dels XXV anys del Col·legi Públic Juníper Serra.

 Més tard, reunits en un “dinar de germanor” en l´ermita  de Nostra Sra. de Bonany, vam poder sentir la calor i l´afecte amb el qual els nostres amfitrions, la família de Jaume Ribot, els seus amics, i els membres de la Coral Fra Juníper Serra, desitjaven correspondre a la nostra visita.

 El menjar, excepcional, el marc, incomparable, i l´ambient, immillorable. Tots vam participar en la preparació del menjar, sobretot assaborint-la, encara que el mèrit de l´organització i les mostres d´afecte per part dels nostres “ja amics petrers” es van dur el palmell.

 No va acabar tot aquí, ens quedava el “fi de festa”, com en les interpretacions de les companyies de teatre mallorquí d´antany. El Pare Guillem, franciscà, virtuós de la “flauta travessera” i el no menys virtuós Bernat Feliu amb la seva acordió, van fer delícies del respectable. Clavelitos, el Concert de Aranjuez , La Paloma, Pàtria, una altra vegada el Sanctus de Schubert, etc…van ser, unes vegades interpretades pels membres d´ambdues corals i en unes altres per tots els assistents.

 Tot això, per art de màgia, ens va traslladar a un altre món, aquest que sempre desitgem arribar, d´assossec i pau, envoltats d´amics dels d´abans i de “nou amics” que acabàvem de descobrir. Ningú mirava el rellotge…

Al final, tots junts en perfecta comunió de solidaritat i amistat, vam acudir a l´interior de l´ermita, on el pare Prior de la comunitat franciscana ens va instar a cantar una Salve, i que acompanyats per part de Bernat Feliu i la seva acordió, vam cantar tots. Aquesta interpretació unànime, a més d´un, ens va traslladar a les nostres èpoques col·legials

 Després d´això, ens vam acomiadar dels nostres amfitrions, amb aquesta satisfacció d´haver viscut una excel·lent jornada, i pensant que el Dilluns següent, seria menys Dilluns.

 Més enllà de les muntanyes, on el cel es confon amb l´horitzó, tenc la certesa de que Jaume Ribot ens somreia complagut, la seva llavor sembrada fa més de tres anys en nosaltres, continuava florint….

 Gràcies “amics petrers”, gràcies amics rotaris, per haver-lo fet possible.

 Pancho Rosés.